Incongruència

Hom posa ordre, pensant en trobar després. Hom es desespera, en haver perdut allò ordenat abans.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

32 comentaris a l'entrada: Incongruència

  1. isnel diu:

    I encara es desespera més quan la pèrdua d’allò que ha ordenat abans, dedicant-hi una bona colla de minuts, és a causa de mans alienes que ni han ordenat, ni en saben, ni en sabran mai per més que hom s’hi esforci.

  2. bitxo diu:

    Ordenar el caos porta inevitablement a un altre nivell de caos… (uff… que espessa estic avui)

  3. mar diu:

    sempre hi ha follets entremaliats que ens desordenen l’ordre…
    potser intenten que ens adonem que l’ordre no només l’hem d’ordenar, sinó que també l’hem de desordenar per poder-ne gaudir (altre cop ordenant-lo)
    no sé, és com allò de menjar per viure o viure per menjar
    cada cosa amb la seva justa mesura…i prou

  4. joan diu:

    ai….és que jo sóc un pur desordre i la veritat amic pensador acabe d’arribar a casa i no puc aprofundir més en el pensament que ens ocupa i que cal que tinga la ment una mica aclarida…així que et deixe una abraçada de bona nit i així ho arregle 🙂

  5. Per què he mirat darrera meu quan he llegit el teu pensament? Al meu escriptori actualment sembla que li hagi caigut una bomba i hagi repartit per tota la seva superfície els papers, paperets i paperots que m’ocupen.

  6. júlia diu:

    Això de l’ordre i el desordre és subjectiu i manipulable, én el camp personal i en camp polític.

  7. Ferran diu:

    “El caos no és més que un ordre per desxifrar”
    Així és normal no trobar les coses quan estàn endrçades: l’ordre no és més que un caos per descobrir…

  8. pentesilea diu:

    jo necessit un gran ordre en alguns aspectes de la meva vida i preferesc un cert desorte per a d’altres.

  9. T’agraeixo l’argument, Voltaire. Ara, ja tinc una excusa més davant del desordre: “És que estic exercitant la memòria”.

  10. Com en totes les coses, Isnel, sempre hi ha els dos extrems. Llavors, és quan a mi se’m crea el problema, i ja no sé, si és pitjor aquell qui del desordre en fa bandera, o bé aquell qui transforma l’ordre en quelcom malaltís. Deixant elucubracions mentals a banda, estic del tot d’acord amb tu, en que un cop hom ha dedicat un cert temps a posar ordre, que desprès li aparegui un poca-solta a esguerrar-ho, a hom, li ha de tocar molt allò que en Voltaire s’ha referit.

  11. Doncs, per estar espessa, Bitxo, t’ha sortit tot un pensament.

  12. Sempre m’han caigut més aviat simpàtics els follets, Mar. Ara, et ben asseguro, que en un moment d’aquells de màxima exaltació, que a hom li provoca no trobar allò que en aquell precís moment, li és imprescindible de trobar, si n’enganxo a un, me’l menjo.

  13. Joan, t’agafo aquesta desordenada abraçada.

  14. Pel que m’expliques, Arsvirtualis, si en superposéssim les fotografies del teu i el meu, potser s’arribarien a confondre.

  15. imma diu:

    caos, ordre? què vol dir això?.. ai merda que no sé on he posat el ratolí!!

  16. omar diu:

    Jo intento quedar bé davant dels altres dient que sóc desordenadament ordenat. Mentida podrida: sóc un desordenat incurable. El pitjor és que perdo hores i hores intentant trobar coses i cada dia em repeteixo a mi mateix que haig de començar a ser ordenat, mentre vaig deixant-t’ho tot pel mig i augmentant el caos que sempre m’envolta. potser algun dia començo a ordenar, potser…

  17. Àgata diu:

    Has tornat i jo sense palpar-me’n! OLE OLE!!!

  18. frederic diu:

    i aquell que ho te tot desordenat i el dia que ho ordena no troba les coses?

  19. Aristòtil ja deia que la virtut rau en en punt mig de dos extrems. Per tant, si ho portem a la pràctica, tindrem que podem desar un parell de mitjons a la calaixera. Ho hem de fer bé, però, no sigui que en posar-nos-els ens n’adonem de que a pesar de ser del mateix color, no són de la mateixa mida.

  20. Bon dia, Júlia. Enceto aquesta tanda de respostes després d’uns dies de pont, i de canvi d’ordinador, que la fan tardana. Estic d’acord amb tu, i deixarem el subjectiu per lo de personal, i el manipulable pel de polític.

  21. Potser si, Ferran, però, en tot cas hauria de ser desxifrable.

  22. D’aquesta necessitat en la teva vida, ets tu qui en dones fe, Pentesilea. De què en els teus escrits, hi és present aquesta empremta de l’ambivalència, ja en dono jo mateix.

  23. Després de tants de dies, espero ja hagis trobat el ratolí, Imma.

  24. Potser…, Omar. Ara, si agafem el que tu m’expliques, i ho salpebrem una mica amb la meva experiència personal, ho veig difícil. Clar que, com tenir il·lusions és bo, no seré pas jo qui te les tregui.

  25. Portava des de la meva més tendra infantesa esperant que te m’apareguessis, Fada. Per fi ho has fet, i en fer-ho, ha estat dient una gran veritat, com no podia ser d’altra manera. Malauradament, però, molt em sembla que per fer desaparèixer els perills dels que parles, fan falta moltes més varetes que no pas fades hi han.

  26. A mi també se’m havia passat que haguessis tornat, Àgata. Veure’t m’ha fet doblement content; per la teva visita, i pel teu retorn.

  27. Saps, Frederic, un dels primers esborranys d’aquest pensament, va ser: Hi ha qui quan ordena, després troba. Hi ha qui quan ordena; perd. És del tot clar, que tu et refereixes als de la segona categoria.

  28. La virtut, i tantes coses més, Ordenada Pedra. Com que avui tenim en el post fades i follets, deixa’m descobrir-te que lo dels mitjons desaparellats, sempre és cosa d’aquests últims.

  29. Un altre de bona, Pensador: No n’hi ha prou amb desar els estris dins els armaris de la cuina, si quan els obres et cau tot pel damunt… 🙂
    Ho sento si em faig pesat, però és que hi ha a qui li costa creure’s que això de l’ordre és tan sols una qüestió de posar les coses a lloc i prou. Doncs no!.
    Ens llegim!

  30. Tens raó, Pedra Virtuosa. S’ha de saber distingir entre desar, i embotir. Ah! i no, no et fas pesat, només faltaria. Ens llegim.

  31. Ara vé quan trenco tots els motlles establerts fins a aquest comentari: sóc un autèntic desastre i un desordenat de campionat amb els papers, les notes, els apunts, i tot el que tingui a veure amb la paperassa de tot tipus (la domèstica, la professional i la cultural).
    Es que no hi ha en aquest món algún cervellet miraculós que s’inventi alguna cosa per tindre’ls a ratlla i sota control?… 🙂
    La cosa és complicada, ho sé, però aviam si ens entenem. Si vaig en tren, tinc una inspiració de la mussa, i agafo paper i llapis… Què en faig?, eh?. Serà per això que m’agrada tant perdre’m a les llibreries i a les biblioteques?. Això si: sé exactament on és cada paperot, per molt amagat que estigui. Com és possible? Ah!

  32. Benvingut al club, doncs, Pedra.

Els comentaris estan tancats.